Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. Sembla que el cognom Vinyoli és d'origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoli quan un dels avantpassats del poeta s’instal·là a Cuba. La seva formació bàsica al "Colegio del Sagrado Corazón".Guanya la Viola d'Or en els Jocs Florals celebrats a Santa Coloma, al pati de Can Geronès, el 15 d'agost de 1927.Publica la prosa poètica De la nostra ciutat. Es tracta del primer text de creació publicat pel poeta.Comença a estudiar l'alemany per poder llegir Rilke en l'original. Col·labora en diverses ocasions, amb obra pròpia i traduccions, a la revista. Vinyoli passa la guerra a la reraguarda i fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament. Durant aquests anys, a més, coneix Isabel Abelló, la persona que el "converteix" a la vida interior i a la poesia. Escriu el seu primer vers líric, I must do something of my poverty, una mena de divisa personal a la qual serà sempre fidel. El dia 9 d'abril de 1945 es casa amb Teresa Sastre. Té tres fills.1963-1970 Període de crisi personal i de silenci poètic.A les acaballes de la vida, el poeta s’aferra en l’àmbit líric com a únic mitjà per fer front a l’embat del temps i la fragilitat de l’existència: «Tot és lluny i prop, / i no s’acaba mai aquest viatge / per les paraules: / ja no tinc res més.»
Pollets
POLLETS
És encara de nit. Demà
serà el nou dia, que és un dir.
Ja tot és enterrat encara que fem veure
que vivim. No vivim. Som uns pollets
vagament escalfats per la bombeta roja
del sol, una mica de cosa que es va fent no res,
piulant mentre s’acosta
la nit encesa de la mort,
prou adorable.
Aquests poema ens parla de la vida i de la mort. És refereix a la vida quan és de dia i quan és de nit és refereix a la mort. Diu que vivim però que a la vegada no vivim, som com uns pollets que necessitem l’escalfor del sol per poder viure, sinó tenim aquesta escalfor morim, com quan arriba la nit per als pollets i no tenen l’escalfor del sol. Amb aquest poema em dono conta de que la vida pot arribar a ser un sol dia i per la nit morir. Per això em de gaudir del temps de la vida.
En la Nit
EN LA NIT
Cada vegada et veig,
cos meu, dormint,
pesant, llunyà, no sabent res
del que passa de dia.
Mal procuro
consolar-me del fet de ser covard
creient que tot passa en un món
que és diferent del meu.
Hi ha qui s’adorm
sense pensar en altre negoci
que no sigui el seu pler.
Tot i la meva covardia,
voldria pedres de paraula
contra aquest mur.
Aquests poema ens expressa sentiments cap a la covardia. El desig d’una cosa, en que l’única solució que busca és dir que tot passa en un món diferent. Però tot i això vol trencar el mur que l’impedeix complir els seus desitjos.
Res no es mesquí
Res no és mesquí
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Aquest poema l’elegit perquè parla de com es en realitat el món de cruel, quanta pobresa hi ha en el món, la gana que passa molta gent. Això et fa donar conta del que realment passa i tu no fas res per evitar-ho
Joan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Signà la seva obra amb el nom de Joan Salvat-Papasseit, aglutinant tots dos cognoms. Des del 1919 fou un escriptor totalment en català. Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera. Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.
Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.
Miquel Martí i Pol
Biografia
Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929. És el poeta viu en llengua catalana més popular i llegit. També ha escrit prosa i ha fet traduccions. Als catorze anys va començar a treballar al despatx duna fàbrica tèxtil fins que va haver de plegar-ne el 1973 a causa duna esclerosi múltiple. La seva poesia, darrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de làmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de lObra poètica: Larrel i lescorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, sobretot, també, amb Estimada Marta, el 1978.
Ha estat traduït a moltes llengües i actualment es fa la reedició completa de la seva obra poètica a Edicions 62. Ha estat guardonat, entre daltres, amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Premi dHonor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla dOr al Mèrit en les Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya (1999).
Entre lobra musicada, destaca làlbum Un pont de mar blava, del qual és coautor de les lletres amb el cantant Lluís Llach.
Els homenatges populars i les distincions honorífiques shan multiplicat dençà del seu setantè aniversari. Una mostra del ressò popular de la seva obra és el fet que, durant el 1999, la majoria dajuntaments catalans aprova en els seus Plens la recomanació a les institucions culturals corresponents que es presenti la seva candidatura al Premi Nobel.
Aquells que no he estimat
Aquells que no he estimat,
aquells que ni tan sols he conegut
han de servar de mi la part més pura.
Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
i trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per vosaltres escric
amb l'efusió d'un abras de germà.
No m'estimeu per l'esforç que suposa.
Escriure per a vosaltres
és com repetir-se lentament
els versos d'un poema estimat.
Quan llegiu els meus llibres
hi trobareu la vostra pròpia veu,
la buidor elemental del vostre viure
que us omple les mans de vent.
No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
o en cambres silencioses
i pregueu amb les meves -les vostres- paraules
meravellosament vives i actuals.
Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.
Miquel Martí i Pol
La meva opinió sobre el poema que he escollit és que l’autor ens el dedica. Diu que nosaltres som la veu del poema, que es com si nosaltres l’ em escrit, nosaltres, persones aquí no coneix de res i que potser mai coneixerà, a tots nosaltres ens el dedica.
Si parlo de la mort......
Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.
Miquel Martí i Pol
He escollit aquest poema perquè, el tema de la mort, es un tema que a molt poca gent li agrada parlar, però es una cosa que saps que està allà, perquè tard o dora sempre ens arriba a tots. No es te que tindre por de la mort, perquè com ningú a estat capaç de demostrar que passa desprès de mort, no sabem el que ens espera, potser es una altra vida per recorrer.
BenvingutS !*
Benvinguts al racó de literatura de cristina, on durant aquest any podreu mirar informació sobre diferents poetes.
Cada mes el professor elegirà un poeta i es nombrarà poeta del mes.
Aquest mes, el poeta serà: Miquel Martí i Pol.
Fins la propera !