Pollets

POLLETS
 

És encara de nit. Demà
serà el nou dia, que és un dir.
Ja tot és enterrat encara que fem veure
que vivim. No vivim. Som uns pollets
vagament escalfats per la bombeta roja
del sol, una mica de cosa que es va fent no res,
piulant mentre s’acosta
la nit encesa de la mort,
                                           prou adorable.

Aquests poema ens parla de la vida i de la mort. És refereix a la vida quan és de dia i quan és de nit és refereix a la mort. Diu que vivim però que a la vegada no vivim, som com uns pollets que necessitem l’escalfor del sol per poder viure, sinó tenim aquesta escalfor morim, com quan arriba la nit per als pollets i no tenen l’escalfor del sol. Amb aquest poema em dono conta de que la vida pot arribar a ser un sol dia i per la nit morir. Per això em de gaudir del temps de la vida.