Aquells que no he estimat

Aquells que no he estimat,

aquells que ni tan sols he conegut

han de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom

i trobareu la pau llegint els meus poemes.

Per vosaltres escric

amb l'efusió d'un abras de germà.

No m'estimeu per l'esforç que suposa.

Escriure per a vosaltres

és com repetir-se lentament

els versos d'un poema estimat.

Quan llegiu els meus llibres

hi trobareu la vostra pròpia veu,

la buidor elemental del vostre viure

que us omple les mans de vent.

No vulgueu penetrar-ne el sentit.

Isoleu-vos en íntims jardins

o en cambres silencioses

i pregueu amb les meves -les vostres- paraules

meravellosament vives i actuals.

Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.

Miquel Martí i Pol

La meva opinió sobre el poema que he escollit és que l’autor ens el dedica. Diu que nosaltres som la veu del poema, que es com si nosaltres l’ em escrit, nosaltres, persones aquí no coneix de res i que potser mai coneixerà, a tots nosaltres ens el dedica.