Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol

Biografia 

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929. És el poeta viu en llengua catalana més popular i llegit. També ha escrit prosa i ha fet traduccions. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que va haver de plegar-ne el 1973 a causa d’una esclerosi múltiple. La seva poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l’Obra poètica: L’arrel i l’escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, sobretot, també, amb Estimada Marta, el 1978.
Ha estat traduït a moltes llengües i actualment es fa la reedició completa de la seva obra poètica a Edicions 62. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Entre l’obra musicada, destaca l’àlbum Un pont de mar blava, del qual és coautor de les lletres amb el cantant Lluís Llach.
Els homenatges populars i les distincions honorífiques s’han multiplicat d’ençà del seu setantè aniversari. Una mostra del ressò popular de la seva obra és el fet que, durant el 1999, la majoria d’ajuntaments catalans aprova en els seus Plens la recomanació a les institucions culturals corresponents que es presenti la seva candidatura al Premi Nobel.

Aquells que no he estimat

Aquells que no he estimat,

aquells que ni tan sols he conegut

han de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom

i trobareu la pau llegint els meus poemes.

Per vosaltres escric

amb l'efusió d'un abras de germà.

No m'estimeu per l'esforç que suposa.

Escriure per a vosaltres

és com repetir-se lentament

els versos d'un poema estimat.

Quan llegiu els meus llibres

hi trobareu la vostra pròpia veu,

la buidor elemental del vostre viure

que us omple les mans de vent.

No vulgueu penetrar-ne el sentit.

Isoleu-vos en íntims jardins

o en cambres silencioses

i pregueu amb les meves -les vostres- paraules

meravellosament vives i actuals.

Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.

Miquel Martí i Pol

La meva opinió sobre el poema que he escollit és que l’autor ens el dedica. Diu que nosaltres som la veu del poema, que es com si nosaltres l’ em escrit, nosaltres, persones aquí no coneix de res i que potser mai coneixerà, a tots nosaltres ens el dedica.

Si parlo de la mort......

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdavall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva

mort, per exemple, la tinc ben sabuda,

fa molt de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui

d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,

malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.

Llavors serà el moment de l'elegia

i algú hi haurà per fer-me el panegíric

(en català, si us plau, i en decasíl·labs)

que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.

Mentrestant parlo de la mort, tal volta 

perquè és allò que tinc més viu i pròxim,

per no caure en subtils pedanteries

que, fet i fet, no porten a cap banda.

Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.

No es pot pas demanar més honradesa.

Miquel Martí i Pol

He escollit aquest poema perquè, el tema de la mort, es un tema que a molt poca gent li agrada parlar, però es una cosa que saps que està allà, perquè tard o dora sempre ens arriba a tots. No es te que tindre por de la mort, perquè com ningú a estat capaç de demostrar que passa desprès de mort, no sabem el que ens espera, potser es una altra vida per recorrer.