Si parlo de la mort......

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdavall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva

mort, per exemple, la tinc ben sabuda,

fa molt de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui

d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,

malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.

Llavors serà el moment de l'elegia

i algú hi haurà per fer-me el panegíric

(en català, si us plau, i en decasíl·labs)

que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.

Mentrestant parlo de la mort, tal volta 

perquè és allò que tinc més viu i pròxim,

per no caure en subtils pedanteries

que, fet i fet, no porten a cap banda.

Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.

No es pot pas demanar més honradesa.

Miquel Martí i Pol

He escollit aquest poema perquè, el tema de la mort, es un tema que a molt poca gent li agrada parlar, però es una cosa que saps que està allà, perquè tard o dora sempre ens arriba a tots. No es te que tindre por de la mort, perquè com ningú a estat capaç de demostrar que passa desprès de mort, no sabem el que ens espera, potser es una altra vida per recorrer.