Blogia
PAraUleS*

Pere IV

Pere Quart

Pere Quart Joan Oliver i Sallarès, que va utilitzar com poeta el pseudònim Pere Quart (Sabadell, 1899- Barcelona, 1986) està considerat un dels poetes i dramaturg més important de la literatura catalana. Va néixer en el seny d’una destacada família de la burgesia industrial sabadellense. Va ser el quart dels onze germans, dels que va ser l’únic supervivent. D’aquí va agafar el pseudònim amb el que va confirmà la seva obra poètica: Pere Quart. Va estudiar dret. En 1919 va formar el Grup Sabadell junt amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta crític Armand Obiols. En aquest grup es combina l’influencia del vanguardisme amb el humorisme més local i el gust pel rigor i l’obra ben feta. Durant la guerra civil espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Va Ser anomenat president de la Associació d’Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A més, és cofundador i cap de publicacions de la Institució dels Lletres Catalans i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. En 1948 va tornar a Barcelona, on el franquisme es va caracteritzar per l'autoritarisme i la repressió. Va estar pres durant tres mesos en la presó Model de Barcelona.

Cançó explícita

Tant el llibre com la rosa,
tant la lluna com el sol.
Les albades amb alosa
o les nits amb rossinyol.
Tant l'amada, que no gosa,
com l'amant, que tot ho vol.
Tant la casa com la llosa
per' tu sol...

Vindrà temps que et farà nosa
o et serà de poc consol
qualsevol, qualsevol cosa,
qualsevol.

Del llibre Saló de tardor, 1947.

SÍNTESI

La Constitució

no em fa fred ni calor.

L'ha feta sense mi

un ardat grimpador

cobejós i mesquí

d'experts sense parió

en l'art de consentir.

Ben pocs votaran NO

i molts votaran SÍ.

¿I per quina raó

la cosa anirà així?

Els mòbils són la por

d'una subversió,

la manca de juí,

el no saber qui es qui,

l'influeix de tal senyor,

l'espera d'un guardó

o l'ordre d'obeir...

Què haig de fer? Què puc dir?

Com que l'abstenció

és una evasió

de bàmbol o coquí

jo, lliure i complidor,

haure de votar NI.

Corrandes d´Exili / La casa que vull