ENRIC CASASSES

 Qui sóc? sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida...Per què escric? no ho sé.

Barcelona, 1951

Enric Casasses compta amb una llarga trajectòria que l’avala (els seus primers llibres són de principis dels setanta), però en els darrers temps ha acabat assolint un reconeixement merescut i s’ha convertit en un punt de referència ineludible del panorama poètic català. Fins i tot es pot afirmar, sense exageració, que ha creat escola. També és dels qui més han contribuït, amb els seus recitals espectaculars, a fer viva la poesia fora dels llibres i de la lletra impresa. Els seus textos parteixen sovint de la construcció lingüística d'una imatge (o d'una idea) a partir de la qual, i des de dintre mateix del poema, s'ofereix una particular visió del temps i de les coses. És quan escampa la boira que les frases agafen forma i flueix el riu, tal i com diu en una de les seves composicions recents. La seva és una poesia transgressora i precisament pot ser-ho perquè paral·lelament posa de manifest un vast coneixement de la tradició poètica. 

Premis literaris

Crítica Serra d'Or de poesia, 1992: La cosa aquella

Premi de la crítica - poesia catalana, 1993: No hi érem

Premi Carles Riba, 1995: Calç

Ausiàs March de poesia de Gandia, 1996: D'equivocar-se així

Llibres publicats       

 Narrativa breu

La bragueta encallada.

El poble del costat.

Que dormim? seguit de Set poemes per a *** i Songs for Petra.

Obres representades

Do'm. Barcelona: Sala Beckett, 2003

Monòleg del perdó. Barcelona: Espai Brossa, 2005