Enric Casasses

ENRIC CASASSES

 Qui sóc? sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida...Per què escric? no ho sé.

Barcelona, 1951

Enric Casasses compta amb una llarga trajectòria que l’avala (els seus primers llibres són de principis dels setanta), però en els darrers temps ha acabat assolint un reconeixement merescut i s’ha convertit en un punt de referència ineludible del panorama poètic català. Fins i tot es pot afirmar, sense exageració, que ha creat escola. També és dels qui més han contribuït, amb els seus recitals espectaculars, a fer viva la poesia fora dels llibres i de la lletra impresa. Els seus textos parteixen sovint de la construcció lingüística d'una imatge (o d'una idea) a partir de la qual, i des de dintre mateix del poema, s'ofereix una particular visió del temps i de les coses. És quan escampa la boira que les frases agafen forma i flueix el riu, tal i com diu en una de les seves composicions recents. La seva és una poesia transgressora i precisament pot ser-ho perquè paral·lelament posa de manifest un vast coneixement de la tradició poètica. 

Premis literaris

Crítica Serra d'Or de poesia, 1992: La cosa aquella

Premi de la crítica - poesia catalana, 1993: No hi érem

Premi Carles Riba, 1995: Calç

Ausiàs March de poesia de Gandia, 1996: D'equivocar-se així

Llibres publicats       

 Narrativa breu

La bragueta encallada.

El poble del costat.

Que dormim? seguit de Set poemes per a *** i Songs for Petra.

Obres representades

Do'm. Barcelona: Sala Beckett, 2003

Monòleg del perdó. Barcelona: Espai Brossa, 2005

 

NARCÍS

Estàs enamorat de tu mateix

com un pebrot vermell, com un pinyol

de cirera vermell i si no què?

Com una taula de cent vint canals,  

com un ruixat que ho devastava tot,

com un escàndol que ha d'arruïnar

tot un imperi, com un accident

de pura mala sort, com el rocam  

filosofal, com l'Ebre cap a Flix,

com un lleuger vaixell de vela eixint

del golf, i encara com un gra de sal,  

com escorpins, renecs caragolats,

vora el camí baladres plens de pols

i com el gall que gira com el vent.   

 

He escollit aquest tema principalment perquè parla sobre Narcís i la seva bogeria amb ell mateix.  L’autor el compara, dient que estar enamorat de tu mateix com un pebrot vermell, com un pinyol de cirera vermell. Desprès li vol dir que si no ho esta que passarà? El tema del poema tracta sobre l’amor propi, estar tan enamorat de tu mateix fins arribar a cert punt.

UN AIRE

La nit és un privilegi

teixit tot de seda i or

i ara et jugues el teu sostre

per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,

et guanya les bales,

fa ballar les portes,

tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis

finestres de l'amor

i sembla que s'ofeguin,

que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara. 

He triat aquest poema perquè des d’un punt de vista objectiu el pots fer teu.  Tot i que l’estil del poeta no et fa arribar a un punt concret.El tema del poema va dirigit cap a una noia, per la qual expressa un desig de sortir de nit,  ja que la última és preciosa i la convida a gaudir-la, ( et jugues el teu sostre per tastar-ne la finor- ).La intenció del poeta no es veu clarament en el poema, perquè és un tema força lliure que potser no hi ha una forma concreta d’ interpretar-lo.