UN AIRE
La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.
I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.
Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.
La nit és déu vist de cara.
He triat aquest poema perquè des d’un punt de vista objectiu el pots fer teu. Tot i que l’estil del poeta no et fa arribar a un punt concret.El tema del poema va dirigit cap a una noia, per la qual expressa un desig de sortir de nit, ja que la última és preciosa i la convida a gaudir-la, ( et jugues el teu sostre per tastar-ne la finor- ).La intenció del poeta no es veu clarament en el poema, perquè és un tema força lliure que potser no hi ha una forma concreta d’ interpretar-lo.
1 comentario
Gisela -