Maria Mercè Marçal

Desglaç

La serp surt de la seva
tretzena muda
tremolosa i erecta.
-Un llamp de pedra fòssil
de sobte massa viu.
Líquid esglai:
                     desglaç.

Desglaç (1988)

 

Aquest poema és un recull dens, amb tres apartats diferenciats. La imatge del desglaç, la recuperació de la fluïdesa de l’aigua que, ja en poemaris anteriors de Marçal, representa per excel·lència el femení, simbolitza el retorn a la vida i al sentit. El desglaç es pot produir una vegada superada la mort del pare o, més ben dit, la mort que duu la «Llei del Pare», la responsable d’aquesta petrificació

MARIA MERCÈ MARÇAL

Maria Mercè Marçal va néixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona però va anar a Ivars d’Urgell, Lleida, on va passar la seva infància i per això la considerava la seva vila natal.

 

Es va donar a conèixer en 1977 amb la publicació de Cau de Llunes, obra que va guanyar el Premi de Poesia Carles Riba en 1976. En 1979 va publicar Bruixa de dol, que es va convertir en un dels llibres més venuts de la poesia catalana dels últims 15 anys.

 

Molts dels seus poemes van ser convertits en cançons per cantautors catalans com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll i Teresa Rebull.

 

Amb el seu primera i única novel·la, La passió segons Renée Vivien, va guanyar en 1994  el I Premi de Novel·la Carlemagny, el Premi Institució dels Lletres Catalans i el Prudenci Bertrana i es va donar a conèixer fora dels cercles poètics.

 

Com traductora, va destacar en la traducció al català d’obres de Colette i Marguerite Yourcenar.

 

Va morir en la matinada del 5 de juliol de 1998 a Barcelona, a causa d’un càncer que va sofrir durant temps, després dels funerals a Barcelona la hi va enterrar a Ivars d’Urgell.