Dolors Miquel

LOS HÒMENS

Los hòmens que tenen por
són com los gossos porucs:
et mosseguen amb agror
sense fer ni dos lladrucs.


Molt prisumir lo gallet
d'anar sobrat de gallines,
i encabat dins lo llitet
no sap moure les pitxines.

TAM-TAM

El costellam de l’esquelet del poema no pot suportar
aquest batec bantú, xulú del nostre cor.
La sang, a rierades, corre per les temples.
La paraula se’ns torna a palmell fred de mà.
El vers arrampat al naixement de la bragueta.
Jo sóc un poema vaginal.
Tu ets una verga poètica.
Això és amor. El Sena ho sap.
No sé parlar.
No puc dir res.
Tinc la llengua paralitzada a la teva boca.
Sóc un animal ajaçat dins del jóc de la teva boca.
Sóc un animal assedegat de l’aigua de la teva boca.
Tot el món per una dolça construcció del Nosaltres en l’Un.
El món ho sap.
Això és l’amor.
Tam-tam antics a la selva de les venes.
L’esquelet del poema no pot suportar aquesta embranzida.
Defalleix sense ser ni no ser.
Ja no tinc veu.
Et tinc ben meu.
Tu i jo ho sabem. Això és l’amor.

Biografia de Dolors Miquel

Dolors Miquel va néixer a Lleida l'any 1960. A part de ser poeta, treballa de professora d'ensenyament secundari. Ha publicat cinc llibres de poemes: El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Haihús del camioner (1999), Gitana Roc (2000) i Mos de gat (2002). L'obra poètica de Dolors Miquel ha estat guardonada amb el premi Rosa Leveroni. En narrativa ha publicat Maruja Reyes sóc jo (1992). La seva poesia s'endinsa en un ayantguardisme en que li dona molta importància a les arrels de la gent del carrer. També s'hi troba en els seus poemes un lirisme desfermat, que conté imatges vibrants i amb molta potència.